El cap d’ase (“lavanda stoechas”)

Als marges propers a can Net hi creixen farigoles i espígols, però també hi és molt present el cap d’ase. Aquesta va ser la planta que vàrem triar com a emblema del Parc de les Olors de Vallmanya.

El nom popular de cap d’ase segurament prové de les dues bràctees, dretes i destacades de la flor, que semblen com dues orelles de ruc. També se’l coneix per Tomanyí . A la nostra planta li agraden els sòls silicis i àcids, fet pel qual al Montseny n’hi ha en abundància.

Com tantes d’altres plantes aromàtiques, al cap d’ase se li atribuïen propietats màgiques, especialment la d’espantar els mals esperits. Per això se’n penjaven rams darrera la porta de les cases.

Té propietats semblants a les seves parentes, les lavandes. Normalment es feien servir les puntes florides en infusió contra l’esgotament, el mal de cap i la tensió nerviosa. També, com totes les plantes aromàtiques, té propietats desinfectants.

L’oli essencial del cap d’ase s’aplica en perfumeria.